Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
Singular, mística, carnal, mamífera, erótica, sensual, compasiva, rebelde y reivindicativa, así es la poesía a través de la que la ginecóloga y escritora
info
Singular, mística, carnal, mamífera, erótica, sensual, compasiva, rebelde y reivindicativa, así es la poesía a través de la que la ginecóloga y escritora Miriam Al Adib Mendiri da voz a las mujeres tras más de 20 años de trabajo por la salud sexual y reproductiva femenina. Sus versos encumbran lo femenino y dan espacio al grito silenciado de cientos de mujeres que han pasado por su vida profesional y personal.Hija de dos culturas, de padre sirio y madre española, en algunos poemas puede apreciarse la mezcla entre Oriente y Occidente que lleva en su sangre. En un canto a la libertad y a la paz, ella no distingue entre credos, razas, ideologías o culturas porque todo cabe en el idioma del corazón.Cíclico como las estaciones y las mujeres, este poemario abre campos semánticos cargados de semillas y flores, cielos y mares, jardines y desiertos. Palabras como parir, encarnar, vientre, fertilidad, útero, deseo, amor, maternidad se mezclan de forma poliédrica con frutos jugosos, sábanas blancas y noches perfumadas que huelen a jazmín, integrando bellamente lo carnal y lo onírico, así como lo terrenal y lo espiritual.Tampoco faltan los poemas que ponen nombre al dolor de las mujeres, a los traumas y abusos, destapando el miedo ancestral a nuestro sexo poderoso que tantas veces la tradición condenó a la culpa y la vergüenza.