Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
Narrado en forma de diario íntimo, Ernaux nos cuenta en Perderse la relación sentimental que mantuvo en secreto durante varios años con un diplomático ruso.
info
Narrado en forma de diario íntimo, Ernaux nos cuenta en Perderse la relación sentimental que mantuvo en secreto durante varios años con un diplomático ruso.«Nunca supe nada de sus actividades que, oficialmente, eran de orden cultural. Me sorprende hoy que no le hiciera más preguntas. Nunca sabré tampoco qué fui para él. Su deseo de mí es lo único de lo que estoy segura. Era, en todos los sentidos del término, la amante en la sombra. Soy consciente de que publico este diario por una especie de prescripción interior, sin preocuparme por lo que él, S., pueda sentir. A buen derecho, podrá estimar que se trata de un abuso de poder literario, incluso de una traición.Concibo que se defienda mediante la risa o el desprecio, "no me veía con ella más que para echar un polvo". Preferiría que aceptara, aunque no lo entienda, haber sido durante meses, sin que él lo supiera, ese principio, maravilloso y terrorífico, de deseo, de muerte y de escritura.»