Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
El feminisme ens ha ensenyat que allò personal és polític. Posar la vida al centre és optar pel «cuidem-nos» com a projecte, per humanitzar la política.
info
El feminisme ens ha ensenyat que allò personal és polític. Posar la vida al centre és optar pel «cuidem-nos» com a projecte, per humanitzar la política. Mireia Boya trenca el silenci amb un llibre que ens fa reflexionar i ens emociona. I ho fa obrint-nos el cor i compartint les seves impressions més íntimes sobre el seu pas pel Parlament i pel Secretariat Nacional de la CUP-CC, el dolor per no haver pogut estar més amb la mare en els seus darrers moments, les actituds masclistes patides en primera persona, l"organització del referèndum i la repressió i les seves conseqüèncieso el valor de la solidaritat i la sororitat.Per a una dona, incorporar-se a la política és un repte doblement exigent. Per això, l"autora mira a la cara aquest món salvatge, masculinitzat, i li demana una transformació. Un canvi en femení, en què l"autocrítica, la comprensió i l"empatia són les úniques eines per tirar endavant, per fer-la més humana, per despatriarcalitzar-la. Un homenatge a les dones del referèndum i a totes les que ens han precedit en la lluita feminista, però també un crit a la vida i al futur per empoderar les noies que vindran. Perquè si les dones hi som, seguirem teixint un futur amb els fils roig i lila dels drets socials i el feminisme. La llavor està plantada, només cal seguir regant-la.